NO MORIM, ENS MATEN!


Cada 25 de novembre commemorem el dia internacional per l’eradicació de les violències masclistes reivindicant el dret de les dones a viure lliures de violències. La lluita incansable del moviment feminista afronta la necessitat de cercar solucions a aquesta greu xacra patriarcal.

Aquest any 44 dones han estat assassinades per criminals masclistes. Una dada que no reflecteix l’abast real del feminicidi atès que només es contemplen els assassinats comesos en l’àmbit de la parella o ex-parella. El fenomen d’atemptar contra la vida de les criatures ha pres unes dimensions cruelment alarmants aquest 2017, on s’han multiplicat els assassinats infantils a mans del seu propi progenitor. 8 nens i nenes han estat assassinats pel seu pare, un agressor masclista que pretenia causar el major mal a la mare, matant al seu fill o filla. L’últim cas el d’aquest novembre a Alzira.

Vivim en un sistema que crea desenes de criminals cada any i milers d’agressors en potència. I que a més en fa un tractament mediàtic amb grans dosis d’irresponsabilitat en determinats mitjans de masses. Ho hem vist amb la sobreexposició mediàtica en cassos com el de Juana Rivas o el de la Manada dels San Fermines on, de manera impune, es posa el focus sobre la credibilitat de la dona víctima i es promouen tòpics i prejudicis masclistes que atempten contra la seva dignitat i la de totes les dones.

Les respostes institucionals encara no són capaces d’abordar amb eficàcia les amenaces del masclisme. L’any 2017 ha vist la llum el Pacte d’Estat contra la violència de gènere, una llarga reivindicació que, si bé ha aconseguit impulsar un bon nombre de mesures, també deixa pel camí altres importants reivindicacions feministes. La incapacitat dels partits conservadors de situar les violències vers les dones en el pla ideològic que li correspon, el de la ideologia masclista i, alhora, la seva negativa a reconèixer el sistema patriarcal com a ordre social que perpetua les discriminacions de gènere; esdevé l’arrel del conflicte polític. És aquest el fet que avui està lesionant les expectatives de transformació social necessàries per eradicar les violències masclistes.

A Catalunya es va impulsar l’Acord Social i Polític, amb ampli suport al Parlament, però, del que no se n’ha obtingut cap fruit. La manca de voluntat política del govern català ha quedat palesa en les retallades pressupostàries de fins al 24% en violència masclista i, en el nul desplegament de la Llei d’Igualtat i de les polítiques i serveis de la Llei del dret de les dones a eradicar les violències masclistes.

La importància de superar i desbordar els espais governamentals per a impulsar les polítiques públiques continua sent una reivindicació necessària. Un Pacte d’Estat o un Acord Social i Polític han de ser instruments reals per a implicar la societat civil, agents socials i polítics i tots els àmbits institucionals, en la tasca de desenvolupar estratègies de lluita contra les violències masclistes. Només des de marcs amplis, que es reconeguin en la diagnosi i les propostes del feminisme per abordar la lluita contra les violències masclistes, podrem situar l’esperança de canvi que aturi aquesta xacra. Per això, des de Badia en Comú creiem que ens cal anar més enllà i no defallir en la lluita contra la violència de gènere. Ens cal exigir el desplegament de les mesures acordades i la dotació pressupostària necessària. Hem d’enfortir els instruments d’anàlisi, implementar la formació a professionals de tots els àmbits, incrementar la inversió pública en polítiques educatives, intervenir en l’àmbit de la publicitat, la comunicació i la reproducció cultural de manifestacions sexistes, misògines, lesbofòbiques i transfòbiques. Cal avançar en la garantia dels drets de les dones al sistema judicial, així com garantir els drets econòmics de les dones supervivents i els seus fills i filles. Especialment, cal desenvolupar mesures que eliminin les dobles i triples discriminacions que pateixen dones en situacions administratives irregulars, de minories ètniques o migrades, amb diversitats funcionals o dones grans. I mirant el futur, ens cal intervenir en les adolescències. En resum, cal intervenir sobre el sistema de valors i creences que perpetua la masculinitat masclista fent visible que la responsabilitat de les violències masclistes són de qui les exerceix i de qui participa a perpetuar-les.

Grup Municipal de BeC